Sistemes manuals d’extinció per escuma

L’escuma és un agent extintor poc conegut dins dels sistemes de lluita contra incendis. El seu funcionament consisteix en un corrent d’aigua que transcorre a través d’un equip generador d’escuma, on es barreja adequadament amb el escumogen, la substància encarregada de generar l’escuma i aire. Aquesta combinació, dóna com a resultat una massa de bombolles omplertes de gas que s’expandeix molt ràpidament, que aconsegueix apagar un incendi principalment per sufocació i separació de les flames de la superfície del combustible.

Els sistemes d’extinció manuals per escuma poden ser de dos tipus:

Sistemes Mòbils (carros d’escuma), que consisteixen en un dipòsit d’aigua i additiu de 100l, una mànega, 1 proporcionador d’escuma i una llança especial que es connecta a aquest. El carro permet mobilitat per atacar el foc en el seu lloc d’origen.

Sistemes Fixos. Aquests sistemes tenen una capacitat d’extinció superior ja que el subministrament d’aigua es realitza a partir d’una xarxa de canonades abastida per la xarxa pública o el dipòsit d’un grup de bombament. No obstant això, serviran per protegir una superfície o volum en el seu àmbit d’abast. Existeixen els sistemes formats per BIEs d’escuma o els monitors. En tots dos casos, és l’usuari qui ha de activar de forma manual i dirigir la llança a la base del foc.

També hi ha sistemes automàtics, controlats per un sistema de detecció, que a l’activar inunden completament el local o àmbit a protegir.

Els sistemes manuals d’extinció per escuma s’utilitzen principal i eficaçment per extingir focs de líquids inflamables i combustibles, pel fet que suren sobre ells i formen una capa contínua de material que separa les flames del propi combustible.

Els camps d’aplicació d’aquests sistemes són principalment: Plantes de fabricació i de reparació, plantes d’emmagatzematge, tancs, refineries, aeroports, laboratoris, magatzems químics.